divendres 7 d'octubre

1) Part teòrica:
Breus referències a Wundt:
Va fundar el primer laboratori psicològic. Donada la seva formació mèdica, la psicofísica es convertirà en psicofisiologia.
L'introspeccionisme: És l'anàlisi d'un subjecte dels sues propis estats subjectius.
El conductisme: Pavlov i els efectes condicionats.
1. Els hi posava menjar a un gos i aquest gos salivava.
2. Els hi ensenyava un estímul neutral i no hi havia salivació.
3. Li mostrava al gos l'estímul neutral (diapasón) i el menjar i havia salivació.
4. Ara al ensenyar-li al gos només l'estímul neutral, el gos començava a salivar.

2) Articles treballats:
Els amortals: Els amortals són les persones que es creuen més jove del que són. Un exemple és una dona de 61 anys que volia fer una travesia de 170 km nedant . Aquesta dona nedava 8 i 9 hores diaries.
Aquesta enfermetat no afecta només a les persones majors, sinó que també pot afectar a joves com Mark Zuckerberg, el creador de facebook, que sembla molt més jove del que és.


3) Treball presentat a classe:
Viktor Emil Frankl, de Lídia Torrent.
Era neuròleg i psiquiàtric austríac. Fundador de la logoterapia i psicologia existencial. La logoterapia es podria resumir en una frase: si vols sortir endavant, pots.
Va estar a 3 camps de concentració on va fer de metge, la seva professió, per aquesta raó va aconseguir la llibertat.
Va escriure El hombre en busca de sentido, que descriu la vida d'un presoner que pot trobar qualsevol cosa que li ajudi a sortir endavant.
Li van donar un doctorat en filosofia i va ser professional fins els 85 anys.


4) Pel·lícula: La clase:
Sergi Sánchez, un crític ens valora la pel·lícula d'aquesta manera:
No hay epifanías de buen rollo ni vidas de santos ni alumnos iluminados que encuentran el camino a seguir. Cantet desea que entendamos la complejidad de lo que ocurre entre esas cuatro paredes y ese montón de pupitres, y sabe que solo puede transmitírnosla convirtiendo la clase en un taller de interpretación. Es entonces cuando la película se transforma en el documental de su propio rodaje, y es entonces cuando explica, sin ánimo pedagógico, la verdad que nace del proceso colectivo de hacer cine.